Jo, Bac de la Sagrera
TuWeb
Jo, Bac de la Sagrera
La història
Històric de missions
Històric missions 2
Històric de missions 3
La Lliga
Missatges a compartir
Els petits presoners
Taller de reixes
Bacdiccionari

El Concurs de l'Estiu
 
Jo, Bac de la Sagrera

imagen
Foto
Jo, Bac de la Sagrera, us estic molt agraït per la vostra activa participació, per la vostra comprensió, per la vostra paciència i pel vostre suport. Gràcies de tot cor a tots: als qui heu volgut conèixer la presó i als qui no heu pogut venir; als qui ens heu seguit de prop i als qui amablement heu refusat la invitació.

Estic convençut que ja res no serà igual. Però tota història té un principi i un final...

El que molt probablement no té final és la voluntat de continuar compartint experiències. Potser no amb la freqüència de cada divendres (ni molt menys la bogeria virtual de cada dia) perquè prou feina té cadascú (per cert, que bona la coca d’en Daniel!). Però sí que tot sovint algú prendrà la iniciativa, farà un truc i dirà “Quedem?”. És el que té l’haver compartit grans moments, bons i no tan bons: que sempre et queden ganes de tornar a compartir-ne.

A mi me n’han quedat moltes ganes; sobretot per la vostra gratitud. No tinc paraules per correspondre la generositat de les vostres; i potser amb una abraçada sí podria.

Sóc conscient que potser esperàveu més d’en Bac de la Sagrera. Potser confiàveu que darrera el seu rostre hi hauria algú més atractiu (és el que hi ha...). Però em dono per satisfet si en algun moment he pogut fer-vos un xic feliços, us heu distret o us heu divertit. No es pretenia gaire més. Jo he viscut també grans estones gràcies a vosaltres, perquè sense el vostre concurs això no hauria tingut cap sentit; i en el fons el mèrit és totalment vostre.

Ara només cal esperar el moment adient per retrobar-nos. I serà llavors quan potser recordarem que un dia vam anar a la presó i vam veure el dimoni; i als qui no van poder venir els podrem explicar que en Bac de la Sagrera no era tan "guapo" com pensàvem; i que el centre penitenciari, BEN MIRAT, no estava gens malament.

Però també podrem parlar de moltes altres coses i reviure experiències llunyanes, no per rescatar nostàlgies sinó simplement per compartir un temps amb qui estimem. Perquè hi ha molt a compartir...

Moltes gràcies a tots... començant per la Maria del Claustre i la seva infinita paciència.

Bac de la Sagrera
Foto
Benvolguts amics:

Estem a punt a punt d’arribar al final d’aquesta llarga aventura. Han estat un munt de setmanes intenses, que van arrencar especialment aquella nit del 29 de novembre quan un bon grapat de persones il·lusionades es van trobar en un escenari rectangular...

Han estat setmanes de constant superació, on cada repte ha estat important per completar un any excepcional. Cadascú amb la seva personal aportació, els resultats aconseguits són fruit de la tasca conjunta. El compromís de cadascun dels components, en la mesura de les seves possibilitats, ha estat clau per continuar endavant jornada a jornada i arribar fins aquí.

De ben segur, pocs confiaven al principi que poguéssim arribar tan lluny... Però a vegades l’invisible, allò tan essencial que ni els ulls són capaços de veure ni les paraules capaces de descriure, obra el miracle.

Després d’unes primeres passes incertes, el projecte s’ha consolidat i ara res el podrà tòrcer. La dedicació de cadascú dels seus membres ha estimulat la creativitat. Crec que tots en podem estar ben orgullosos, sobretot pels bons moments viscuts al llarg d’una temporada d’emocions compartides, on hem anat superant totes les dificultats. Aquestes bones sensacions ja ningú ens les pot arrabassar i han passat a formar part del record col·lectiu. Però encara ens queden els millors moments per viure; els moments que han de suposar la culminació d’aquest any de somni, de màgia, d’il·lusió, de sorpreses, d’emocions, de records inesborrables...

Ara, tot mirant el marcador, us adonareu que estem a un pas del final d’aquesta història. Ara ens trobem a un pas de quedar definitivament presos del joc. Ara estem a un pas de tocar definitivament la glòria. Ara és moment de viure aquest final amb la màxima emoció. Perquè hem estat molt de temps esperant aquest moment.

Tots sabeu prou bé de què us parlo.

Alea jacta est. Molta sort!

Foto
imagen
Jo, Bac de la Sagrera, us dono la benvinguda al vostre web, el que us acompanyarà els pròxims mesos en una aventura de la que haureu d'escapar.

La primera missió és molt senzilla: reserveu-vos el 7 de juny de 2009. La sentència està dictada. La condemna: 6 mesos i una setmana, a comptar des de principis de desembre.

imagen


Aquesta sentència us portarà a la presó... a tots (i a totes, a les persones i als persons). I quan dic a tots, vull dir que també hi haurien d'ingressar la Glòria Rusiñol, el Gerardo Aísa, la Montse Roca, la Mont Domech, el Jesús López, el Joan Porret, la Marta Pedrol... i tots aquells que recordeu.

Aquesta és la segona (i recompensada) missió: aconseguir el contacte d'aquests potencials reclusos. Heu d'enviar aquests contactes a l'adreça
imagen
jobacdelasagrera@gmail.com
Estic esperant les vostres notícies!


imagen
Jo, Bac de la Sagrera, us confirmo que hi ha un pla. Un pla que us portarà a la presó i de la que n’haureu de sortir. En Josep Pla no hi va anar a la presó… però la presó sí és al Pla. Misteri? Aventura? Incògnites a descobrir.

La fiança per sortir de la presó ha quedat establerta en 16 euros. Això dóna dret a un 80% de Rialb, que per a un pantà no estaria gens malament… És clar que les penes cauen com una llosa. Pistes per resoldre els enigmes tot plegat.

Napoleó tenia 100 soldats… I en aquesta presó, fa dos segles, va arribar a haver-n’hi 8.000. Prou pistes! Perquè encara aquesta aventura tot just acaba de començar I ens queda molt camí per recórrer… marxant al mateix pas.

La primera imatge orientativa fa referència al lloc on podreu redimir-vos, abans o després d’entrar a la presó (especialment els amics conductors). Sorpreses, enigmes, dubtes… El centre penitenciari us espera.

imagen
La segona imatge que us ha d’ajudar en la vostra descoberta ens mostra el lloc on podreu refer forces (abans o després d’entrar a la presó). Ja veieu que no és un bar de disseny. La vida penitenciària és molt dura, reclusos!
imagen
La tercera de les imatges dóna fe de l’hora del ranxo… si és que sou capaços de demostrar un bon comportament a la presó. No és el Ritz, efectivament. Però no us podreu queixar i, en canvi, sí que podreu repetir.
imagen
En aquesta aventura, el francès serà molt important. I es desenvoluparà en una comarca que no és cap de les tres de darrera creació: Alta Ribagorça, Pla de l’Urgell ni Pla de l’Estany. Una comarca com la casa de pagès… Bé, això ja és una altra història.

I recordeu que a la presó hi fa falta gent valenta, disposada als desafiaments més arriscats, a les experiències més salvatges, a les sorpreses més inesperades...

Entre aquestes sorpreses... penseu que, després de la presó acabareu al cementiri! I us puc assegurar que el ranxo, del qual en podeu veure una mostra a la següent imatge, no hi tindrà res a veure.
imagen
Jo, Bac de la Sagrera, m'adreço a vosaltres per darrera vegada aquest any, tot desitjant-vos una bona entrada al 2009, en què entrarem a la presó. Estic convençut que serà un gran any, en què aconseguirem grans fites... si sabem superar tots els obstacles, si som capaços de tirar endavant en les situacions més complicades que haurem d'afrontar. Perquè... no us penséssiu pas que la presó sigui un lloc fàcil. No ho és; ni ho serà! Per això us estic preparant, perquè vull un exèrcit d'homes i dones ben formats i amb empenta.
La darrera missió de l'any: Se suposa que heu vist la foto del ranxo. Se suposa que heu identificat què menjarem. Doncs amb aquesta paraula de cinc lletres heu de construir el màxim nombre possible de paraules. Poden ser d'una (no val nom de lletra) fins a cinc lletres. Obtindreu un punt per cada paraula enviada abans de la darrera campanada de mitjanit, termini en què també expira la possibilitat d'enviar els mots i les xifres entre reixes i la foto del pessebre.



Jo, Bac de la Sagrera, us emplaço a introduir-vos al següent fòrum:
http://jobacdelasagrera.mejorforo.net/



Es tracta de la creació d'un molt bon col·laborador de la colla que ha fet una molt bona feina, com podreu comprovar. La millor manera d'agrair-li-ho és participant-hi. De manera que... ja us esteu enregistrant.





I recordeu que heu d'enviar els vostres missatges a:
imagen
jobacdelasagrera@gmail.com
I no us oblideu de consultar l'apartat
La Lliga
Recordeu que la participació també té premi.